Un acord que contradeia el PGM, que obliga a destinar l’indret a equipaments públics, denunciava CiU. La Generalitat, del mateix parer, va sol·licitar que fa un any s’anul·lés la cessió. Els adjudicataris reclamen ara una indemnització.

L’Ajuntament defensa el contracte i acusa els constructors de desdir-se’n perquè pateixen estretors econòmiques. La inauguració de l’espai Baronda, l’abril del 2010, va ser pomposa: l’exalcalde de Cornellà i llavors president de la Generalitat, José Montilla, va acudir a Esplugues de Llobregat a estrenar l’antiga fàbrica de ceràmica, rehabilitada. El consistori comandat per Pilar Díaz (PSC) culminava així una operació que havia començat quan va expropiar aquesta antiga fàbrica de ceràmica, segons CiU per 10,8 milions d’euros. Per rehabilitar-la, el municipi va fer el març del 2005 un encàrrec a TAU-Icesa i al despatx Alonso Balaguer i Arquitectes Associats, S. L., que van formar la societat Baronda Futur.

El projecte de rehabilitació finalment aprovat, el novembre del 2006, costava 12,9 milions d’euros. La UTE assumia els costos, a canvi d’adjudicar-se la gestió de l’equipament durant 40 anys. En aquest temps, confiava en recuperar els diners invertits mitjançant, d’una banda, les taxes establertes per l’Ajuntament per a les activitats públiques que es realitzessin a l’equipament i mitjançant l’explotació dels espais d’oficines i comercials, de l’altra. Ja llavors el grup municipal de CiU va denunciar que l’acord contradeia el Pla General Metropolità, que prescriu que la Baronda s’ha de destinar a un equipament comunitari i no a usos privats.

“La finalitat havien de ser usos públics” i no oficines “La finalitat havien de ser usos públics, és a dir que hi hagués un casal d’avis, un casal esportiu, una comissaria de policia o qualsevol equipament públic, però no unes oficines privades que l’únic que fan és negoci; molt lícit, però no en un espai públic comprat per l’Ajuntament i amb diners públics de la ciutat”, ha explicat el cap local de CiU, Roger Pons, a l’ACN. Per això, Pons i una altra regidora van acudir el març del 2010 a la Generalitat. Arrel d’aquesta denúncia tècnics del departament de Territori i Sostenibilitat van visitar l’espai el juny del 2010, i van comprovar que dues terceres parts (un 62,79%), dels 4.910,37 metres quadrats útils de la Baronda estaven destinats a oficines privades de TAU-Icesa i Inverfrost, promotora depenent d’aquesta constructora; del despatx d’arquitectes d’Alonso Balaguer; i de l’empresa llogatera Tobacco Group, dedicada al màrqueting del tabac.

Aquesta destinació majoritària de l’espai a usos privats contradeia el planejament, va determinar en una resolució el 25 de maig del 2011 el llavors director general d’Urbanisme, Pere Solà. Per això, va sol·licitar a l’Ajuntament que declarés nuls l’acord pel qual el ple concedia la rehabilitació a Baronda Futur i el contracte que l’alcaldessa va signar el juliol del 2006 amb aquesta societat. Demanen danys i perjudicis Davant d’això, ara els representants de Baronda Futur reclamen al consistori que faci cas a la Generalitat i anul·li la concessió. A més, reclamen que es resolgui el contracte i que l’Ajuntament els pagui el valor d’allò construït i els indemnitzi pels danys que, diuen, han sofert. L’Ajuntament s’escuda: la mateixa operació que a la Ciutat de la Justícia L’Ajuntament ha obert un procediment de revisió del contracte, però l’equip de govern està “convençut” que ha actuat de forma “ajustada a dret”, en paraules del primer tinent d’alcalde i responsable d’Urbanisme, Enric Giner (PSC). Giner recorda que l’operació que va promoure el consistori “en aquest cas segueix el mateix model que ha seguit la Generalitat per a l’aprovació de la Ciutat de la Justícia”. “És exactament el mateix cas: en una zona d’equipaments públics hi ha edificis d’oficines. Perquè? Perquè això ha permès la construcció de la Ciutat de la Justícia”, defensa Giner, que assegura que “si no hi hagués hagut un contracte de concessió d’aquesta mena la Baronda avui en dia estaria a terra, i ara és patrimoni”. “No deixem d’estar sorpresos com és que la Generalitat utilitza dues formes de mesurar: per un cantó, si tramita el planejament la Generalitat, ho fa amb unes condicions, i si ho fa un altre, com en aquest cas nosaltres, unes altres”, lamenta Giner. Pel que fa a la demanda d’indemnització de Baronda Futur, el tinent d’alcalde apunta que aquesta “societat està en una situació complicada i que l’Ajuntament rescati la condició i indemnitzi representa un alleujament per la seva situació econòmica”.

El grup municipal de CiU, per la seva banda, ha redoblat els seus esforços arrel del nou desenvolupament del cas. “El que reclamem és que, tal com estipula la normativa urbanística, l’espai i l’ús final sigui un equipament per a la ciutat i no unes oficines privades on es fa una sèrie de negocis que en res beneficien a la ciutat”, declara Roger Pons. “Totes les proves posen en evidència que qui té raó som nosaltres, i no ells”, assegura el regidor convergent sobre l’equip de govern, a qui acusa d’actuar “com si aquí no hagués passat res, i aquí sí que ha passat alguna cosa”.

Este acuerdo afecta a entidades como el BBVA, CaixaBank, CAM, Bankia, Banco Sabadell y Banco Popular, que esperan que cuando se firme el acuerdo para que la mayoría de sociedades vinculadas a Sacresa, propiedad de la familia Sanahuja, salga del concurso de acreedores poder iniciar la promoción de viviendas. La deuda de los Sanahuja suma 1.600 millones.

Finestrelles es la promoción inmobiliaria más importante del área de Barcelona, en Esplugues de Llobregat, equivalente a lo que en su día fue la construcción de Diagonal Mar. Los bancos prevén que la promoción de Finestrelles resulte más lenta y que la primera fase se prolongue durante los próximos cinco años. En este caso se trataría de dinamizar el que está considerado como uno de los mejores suelos del entorno de la capital catalana.

De todas las sociedades sólo se espera que Sacresa Terrenos II pase directamente a liquidación, ante la negativa de algunos bancos como Royal Bank of Scotland a aceptar altos niveles de quita. Pero el resto de sociedades podrían salir del concurso en un acuerdo que podría firmarse esta misma semana.

Garantías de Metrovacesa

La base de este acuerdo que permitirá a la mayoría de las sociedades en concurso salir de la tutela judicial es que los bancos asuman la propiedad de activos y terrenos de los Sanahuja, lo que afectará a los terrenos de Finestrelles, que quedarán en manos de los bancos.

Estos bancos habían aceptado los terrenos de Finestrelles como garantía de los créditos que otorgaron a Román Sanahuja y su familia para asaltar Metrovacesa. Cuando finalmente no pudieron hacer frente a los préstamos, los bancos no sólo se quedaron con el control accionarial de Metrovacesa sino, como pasará finalmente, también de los terrenos potencialmente más rentables del área de Barcelona, que suman más de 40 hectáreas.

Parcelación para la banca

Como los bancos implicados son varios, las entidades han optado por planear una parcelación de los terrenos de manera que cada acreedor se quede un activo. Luego el desarrollo precisará el acuerdo de los grupos financieros, lo que hará la promoción más lenta.

Los bancos han asumido que colaborar es la única manera de movilizar el suelo y poder rentabilizarlo cuando se pueda empezar a vender las viviendas y el ciclo inmobiliario se haya empezado a recuperar.

La pinya solidària va comptar amb la presència de més d’un centenar de persones.

Els Castellers d’Esplugues van recaptar 2991 euros per la Marató de TV3 a la Pinya solidària de diumenge. Així ho va anunicar TV3 en el seu darrer recompte, a la una de la matinada.
Prop d’unes 150 persones es van aplegar a la plaça Catalunya d’Esplugues de Llobregat per muntar una pinya d’un 4 de 6, tot simbloitzant la unió que es necessita en un moment tant complicat econòmicament com l’actual. El missatge visual també va arribar arreu de Catalunya a través de les càmeres de TV3 i de la periodista castellera Elisabeth Carnicé, que va encapçalar la connexió en directe. L’acte va cloure amb un espectacle d’animació infantil.

Els Castellers d’Esplugues agraeixen el suport a la iniciativa a totes les entitats, així com veïns i veïnes d’Esplugues, que van fer arribar el seu donatiu i van participar a la pinya solidària de diumenge.

A les 12:00 acaba de començar la Marató que vol contribuïr a ajudar a les entitats que ajuden a les persones necessitades. Nens que necessiten reforç escolar, persones que s’han quedat sense sostre o poden necessitar l’ajuda més bàsica per menjar i vestir es veuran beneficiats d’aquesta Marató.

Comencen 12 hores de solidaritat, tots amb TV3!

Descarrega’t aquí el cartell i imprimeix-lo,
pots penjar-lo a la teva botiga, lloc de feina, o entitat